2/9/12

INTERVENCIONS AL DEBAT DE L'ARTICLE "LES ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS PROTESTEN" A LA PUBLICACIÓ "NATIVA" -I-PART


Encantat de contestar, encara que demano disculpes per intervenir tantes vegades en un àmbit de comentaris. Potser, si voleu, es podria traslladar el debat, si n’hi ha, a una altra banda.                                                                                                                         
El 9 de Juliol del 2008 va morir David Ausubel, creador de la teoria de l’aprenentatge significatiu, i també, per continuar la desgràcia, es va signar el nou conveni de finançament entre la Federació Catalana de Municipis, l’Associació de municipis i comarques i el Departament d’Ensenyament, segons el qual es continuava finançant les EMMs mitjançant 600€ per alumne i any, però a diferència de l’anterior conveni (1993) s’eliminaven les clàusules que condicionaven el finançament per alumne a un mínim de classe personalitzada i també s’estipulaven (Conveni marc, Annex 1, 2008) uns requisits de “qualitat” que podien ampliar el finançament dels centres que ho acomplissin en un 20 per cent . Entre aquests requisits hi podem trobar: “Impulsar les mesures, iniciatives o accions que puguin representar un impacte en termes socials i culturals en el municipi on està ubicada l’escola”. o “Augmentar la capacitat de recepció d’alumnat mitjançant l’aplicació de ràtios òptimes hora lectiva professor/nombre d’alumnes”.                                                                       
Jo no conec cap sistema educatiu del món a on el fet d’augmentar el nombre d’alumnes sense augmentar el nombre de professors representi més “Qualitat”. (A la penosa retallada a l’educació pública de primària i l’ajustament de les ràtios als CEIPs n’hi diem “requisit de qualitat”?)                                                                                                                     
La qüestió es que uns quants gestors varen interpretar aquestes clàusules com una oportunitat personal. Es tracta d’una martingala més senzilla que la de la bombolla inmobiliària. El gestor ofereix al regidor o al Batlle de torn triplicar el nombre d’alumnes sense augmentar el cos docent, a l’ajuntament no li costarà gaire més perquè paga el departament a traves de cada alumne. El gestor cobrarà per un estudi de viabilitat entre 5.000 i 10.000€ , mes uns 20.000€ i escaig per gestionar. Aquesta operació la pot repetir en diferents municipis. El que farà, però, que disfruti d’un suport incondicional de l’electe de torn és el valor electoral que li donarà a l’escola, mitjançant la proporció d’alumnes i l’impacte (que es noti) de les activitats de l’escola en la resta de la ciutadania.                     
Els professors que no hi estan d’acord (i que per molt que treballin, si no estan als equips directius, mai arriben a cobrar com un mestre de primària) entraran en conflicte amb la direcció i/o la gestió (entre 2008 i 2010 s’ha acomiadat a molts docents). En més d’una EMM el director ha esdevingut al mateix temps l’enllaç sindical, democràticament, es clar.     
Darrera de moltes massificacions en les nostres EMMs (potser no totes) no hi ha cap Willems, ni Kodaly, ni Ausubel,. I per molt que els professors es deixin l’ànima en donar la màxima qualitat a una educació musical (perquè si no parlem d’educació musical el finançament s’hauria d’haver buscat al Departament de Benestar Social) el que hi ha al darrera és simplement un model de gestió i no una pedagogia musical que faci de suport al docent.                                                                                                                        
És per això que parlo de “bombolla” pedagògica, o si molesta, bombolla sense cometes.         
I també coincideixo en que l’educació és política, però, precissament per això no s’ha d’utilitzar l’educació com a eina electoral.                                                                         
Crec que és molt sà denunciar el que està passant, però també és important denunciar el que ha estat passant, perquè ara ens tocarà construir de nou i ho hem de fer sobre quelcom que no sigui una bombolla.                                                                                             
Salutacions.                                                                                                                   






INTERVENCIONS AL DEBAT DE L'ARTICLE "LES ESCOLES DE MÚSICA MUNICIPALS PROTESTEN" A LA PUBLICACIÓ "NATIVA" - III Part -



Aquí estan, al meu entendre, les claus per a les possibles sortides de l’educació musical a Catalunya.
Hem de coneixer la nostra pròpia història de la pedagogia musical, sobretot la dels últims 40 anys. En això crec que el propi ESMUC, concretament el seu departament de pedagogia ens ha fallat bastant.
Llegint el mateix article que ha motivat aquests comentaris, sembla com si aquestes “noves pedagogies” fossin l’alternativa a l’educació rància, decimonònica i carrinclona de “conservatori” (aquests adjectius els poso associats a la paraula “conservatori” perquè és de manual. Encara que està clar que no tots els conservatoris són iguals).
Evidentment, si fem un repàs a les alternatives reals que hi ha, i hi ha hagut a les pràctiques pedagògiques d'alguns conservatoris a Catalunya ens trobarem amb el “mig” al què fa referència en Xavier Fort, i si aquest “mig” el començem a coneixer, ens adonarem que és molt més gran pedagògicament parlant que les anomenades “noves pedagogies”. També ens adonarem que aquestes no són tan noves.
També hi trobarem que algunes d’aquestes iniciatives no són només possibles punts de partida, sinó que han esdevingut fites i referències de l’educació musical a Catalunya.
Per al que vulgui investigar una mica li proposo algunes preguntes.
Qui o quina escola va introduir la filosofia educativa d’Edgar Willems i el seu valor humà a l’educació musical? Quines escoles, i en quina època, varen introduir la improvisació com a element essencial de l’educació musical?
Qui o quines escoles varen introduir Orff a l’educació musical? i Dalcroze?
Quines escoles varen introduir i desenvolupar altres músiques que no fossin la clàssica i la romàntica a Catalunya? Etc.
En cap de les respostes hi trobarem una escola subvencionada. I això és una llàstima.
Ni tant sols la pedagogia de grup es pot dir que l’hagi introduit l’escola municipal moderna de les “noves pedagogies”. La pedagogia de grup no té una gran literatura al darrere si no esmentem el llibre d’Arlette Biget “Une practique de la pedagogie de group dans l’ensegnement instrumental” (Ed Cité de la musique 98).
El prefaci del llibre carrega contra l’electoralisme municipal, i les pràctiques pedagògiques que proposa estàn lluny i tenen poc a veure amb la pràctica docent en les EMMs sobretot en els casos amb més massificació i en aquells (majoria) en que la pedagogia de grup ve imposada (d’això adverteix i molt l’Arlette Biget en el seu llibre).
No és que no s’hagi fet feina a les aules en aquests darrers anys en l’àmbit públic de l’ensenyament musical no reglat, però en moltes escoles municipals, aquest ensenyament ha estat condicionat per una política de subvenció a canvi de valor electoral i no a canvi de millorar l’educació “musical”. La millora en aquest aspecte és una cosa de la qual l'electe no es sent responsable. Aquesta política, indirectament, condiciona la pedagogia musical a les EMMs i no permet, encara que el president de l’ACEM digui el contrari, que les escoles subvencionades puguin desenvolupar idees pedagògiques gaire diferents, que és el que realment ajudaria en l’evolució de l’educació musical a Catalunya.
A més a més, les escoles municipals de música no han d’alliberar de responsabilitats educatives als ensenyaments musicals dins de les escoles de primària i secundària (aquí tenim més debat).
L’alternativa passa per construir a esquenes! dels polítics. Sense cap dependència amb ells, només amb els alumnes i amb la societat.
Ens cal coneixer la pròpia història i la realitat de l’educació musical perquè si no sempre estarem igual.
I aleshores farem cert el que diu l’historiador: “La història no és que es repeteixi…… és que no canvia!