8/6/11

Una pregunta:


    ESTEU D'ACORD EN COM S'ESTÀ IMPLANTANT 
LA PEDAGOGIA DE GRUP A LES ESCOLES DE MÚSICA PÚBLIQUES D'ENSENYAMENTS NO REGLATS?

14 comentaris:

  1. no se com s'implanta a totes les escoles... se com ho vull implantar jo, buscant l'acord amb els pares, alumnes i profesors i en tot cas no per fer treballar mes als treballadors i que els politics es posin medalles!

    ResponSuprimeix
  2. Vagi per endavant que sóc partidari de la pedagogia de grup pel que fa a l’aprenentatge de l'instrument, no sols partidari sinó que l'he portat a terme desde fa molts anys. Considero que té molts avantatges sobretot en les etapes inicials però també a nivells més avançats del procés educatiu, això sí, cal fer-ho correctament.
    Al gra, responen a la pregunta plantejada:

    La pedagogia de grup s'ha volgut implantar sense facilitar al professorat ni les eines ni els recursos per impartir-la amb garanties. La inmensa majoria del professorat venim d'un sistema on l'instrument s'impartia de manera individual. El canvi (moltes vegades imposat) cap a una pedagogia de grup comporta invertir en recursos humans (formació, reciclatge …) i també materials (aules, noves tecnologies…) Això no solament no s'ha fet sinó que s'ha exigit a molts professors el canvi de model sense donar masses explicacions i sobretot sense facilitar-ne l'adaptació. Tampoc s'ha consultat a nivell general i de manera oberta l'opinió o les propostes dels professionals de l'ensenyament.
    Sovint aquesta l'implantació s'ha portat a terme per raons econòmiques sense tenir en compte criteris de qualitat educativa. S'ha prioritzat abaratir els costos (que és raonable), però massa sovint en detriment dels processos educatius i en conseqüència hi han sortit perdent els alumnes i els professors.

    To be continued,

    Xavier Fort

    ResponSuprimeix
  3. Alguns assessors i caps pensants estan fent molt de mal a les escoles i ja és hora que algú ho digui.

    ResponSuprimeix
  4. Em sembla que abans de fer acusacions sobre mal que fan "els caps pensants" (entenc que la resta no pensem?) i alimentar la foguera ens hauríem de presentar, i com a mínim parlar en primera persona.

    Salut!
    Dani Medina

    ResponSuprimeix
  5. Hola!

    Voldria saber si això és una plataforma fantasma o què. Entenc que el blog de qualsevol "plataforma" hauria de tenir una pestanya on digues "qui som" i una altra on digués "què volem", com a mínim. Si el que voleu és debatre una qüestió, obriu un fòrum, que sembla més participatiu i igualitari d'entrada. Si el que voleu és posicionar-vos davant d'un tema, feu-ho d'entrada i sense tantes ambigüitats.

    Merci!

    Estel·la Broto

    ResponSuprimeix
  6. Hola Stel·la,
    Soc Jordi Riera, músic i professor de música.
    Jo i els demés que tot just acabem d'iniciar aquest blog no pretenem ser una plataforma fantasma.
    Si et llegeixes l'article que hi hem penjat: "apunts sobre educació musical #1" amb atenció te n'adonaràs que no en tenim res d'ambigus. Hi podràs veure no només el posicionament sinó també el tema. El que no tenim és pressa i anem fent les coses a poc a poc. I el que ens interessa és coneixer la opinió de molta gent sobre aquesta qüestió, per exemple la teva. Si el blog no està configurat del tot bé, disculpeu, ja ho anirem arreglant. No pretenem que els articles o les preguntes que hi fem generin nervis, al contrari, preferim les intervencions reflexionades i els testimonis de qualsevol persona implicada en la educació musical i compromesa amb la seva qualitat.
    Gràcies per escriure-hi.
    Jordi

    ResponSuprimeix
  7. Hola Stel.la. Jo soc en Manel Vega, i tambe estic engegant l'aventura aquesta del blog. Personalment hi llegit moltes mentides als blogs darrera de les pestanyes que diuen "qui som" i encara mes les que diuen "que volem"... com diu en Jordi, si llegeixes els pocs articles que de moment tenim penjats ja pots veure que no parlem de "fantasmades"

    ResponSuprimeix
  8. Hola, sóc en Joan Josep Gutiérrez, director de l'escola municipal de música de Sant Cugat.
    Em semblen molt interessants les reflexions que es manifesten en aquest blog i he de dir que al nostre centre tenim un grup de treball (REMIS) per la millora de la pedagogia musical a través de la recerca i de l'experiència.
    En termes generals, no tinc cap dubte que la classe instrumental de grup aporta molts avantatges a l'aprenentatge. El llibre citat de l'Arlette Biget ho explica en termes millors del que jo podria fer. He fet una tesina sobre una experiència de classe col·lectiva de piano i puc ratificar moltes de les idees expressades en aquest llibre.
    No obstant això, hi ha dues coses que vull subratllar:
    Em sembla un error caure en l'enfrontament classe col·lectiva versus classe individual. Totes dues tenen el seu valor, la seva utilitat i el seu moment al llarg del desenvolupament musical de l'alumnat. Hi ha instruments que faciliten més que altres el treball col·lectiu. Per les seves característiques de tamany, el piano no es troba en la millor situació. Personalment no sóc partidari d'utilitzar els succedanis digitals. Malgrat tot, és possible una pedagogia de grup al piano i considero que caldria compartir el coneixement entre les persones que tenen experiència en aquest terreny.
    Per una altra banda, la "classe col·lectiva" no és res en si mateix. Ha de respondre a un criteri i a un pla pedagògic. Alguns pedagogs abominen del llenguatge musical. Jo també, si ho entenem com allò que abans s'anomenava "Solfeo i Teoría de la Música". Però un plantejament pedagògic seriós i actual del llenguatge musical no té res a veure amb això. A la nostra escola fa força anys que estem treballant en aquest tema. Us convido a visitar el nostre bloc http://remisinstrument.blogspot.com/ on trobareu alguns enllaços que exposen els nostres treballs sobre educació musical.

    Salutacions cordials.

    ResponSuprimeix
  9. Crec que cal canviar la direcció de l'aprenentatge musical sigui tant en el terreny individual com en el col·lectiu. En l'època de "Solfeo y Teoria de la Música", estudiar música era un "...vaig aprenent però no sé ben bé perquè em seveix...". Canviem de direcció: "vull aprendre..., quines eines concretes necessito per saber el què faig?". Crec que aquest canvi de direcció (objecte/subjecte) retalla el temps d'assimilació.
    Pedagògicament: deducció guiada abans que inducció obligada.

    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  10. Una gestió responsable per part de polítics i caps pensants en matèria d'educació musical, implicaria una consulta general als professionals de l'ensenyament (com diu més amunt en Xavier). Ells són, aquests professionals, en aquest últim escalafó, els que coneixen la realitat de l'aula i de la seva tasca docent se'n derivarà part de la cultura musical d'aquest país. No es tracta de menysprear la tasca de ningú, en absolut, només debatre quina ha de ser la funció més idònea per treure'n un millor rendiment educatiu. Si aquesta plataforma que heu creat serveix per aquest fi, enhorabona!

    Pare i periodista,
    ànims.

    ResponSuprimeix
  11. El fet que cada persona tingui un ritme d'aprenentatge diferent comporta molt sovint algunes dificultats en la progressió dels objectius previstos en la classe col.lectiva d'instrument. Mentre la progressió entre els alumnes que formen el grup és similar la classe funciona correctament, l'aprenentatge és significatiu i les potencialitats de la pedagogia de grup són evidents… però que podem fer quan l'aprenentatge individual comença a ser diferent a l'esperat? (cosa que sol passar en la majoria de casos). Hem de desfer el grup?, els alumnes amb un aprenentatge més satisfactori en sortiran perjudicats? Mantenir el grup i impartir continguts adaptats per cada alumne que ho necessiti?. El que mai hauríem de sentir és allò de: “espavilat i fes que funcioni, el més important és mantenir el grup i que cada alumne aprengui el que pugui, no podem fer res”.
    Entre d'altres accions cal esbrinar quin és el motiu o els motius que “generen” ritmes diferents en l’aprenentatge: la major o menor facilitat tècnica, la major o menor comprensió dels continguts teòrics, les capacitats, el grau de motivació, el suport que de les famílies…. poden ser alguns d'ells. Identificant aquests motius podrem dissenyar estratègies que ajudin a reconduir el grup. Molt possiblement també haurem de revisar els objectius i continguts de la programació.
    Tota aquesta tasca comporta planificar cada sessió i tenir estratègies per a corregir les desviacions. Aquí topem amb un altre problema no resolt. La classe col.lectiva d'instrument requereix d'una dedicació abans, durant i després de portar-la a terme molt superior a la classe individual i aquesta dedicació no esta contemplada pel que fa a la seva remuneració. Si el nombre de classes col.lectives que impartim és important la dedicació que comporta fer la feina ben feta també ho és.
    To be continued

    Xavier Fort

    ResponSuprimeix
  12. Hola. Primer de tot vull felicitar la gent que dedica temps i energia a obrir el blog i donar-nos la oportunitat de posar les nostres idees i experiències en comú. La meva resposta a la pregunta és rotundament No. I ho dic per la pròpia experiència. Hi ha diversos "no" que responen al "com" s'implanta la pedagogia de grup. Jo dic "no" per la manca de recursos amb que s'implanta, i quan dic recursos em refereixo també a mancança d'hores lectives, mancança d'espai, i també mancança d'instruments. Però el "no" més rotund és per a les maneres, en l'actitud dictatorial de determinats directors/assesors/regidors que no tenen escrúpols a perjudicar laboralment i humanament a la gent que amb sinceritat s'esforcen per mantenir una educació musical de qualitat. Per experiència pròpia us puc dir que en l'escola municipal on treballava tots els docents que discrepaven amb el fet d'eliminar les classes individuals (i això no és incompatible amb les classes col·lectives) els estan escombrant amb pressions de dubtosa legalitat. I això forma part del "com" s'està implantant les classes col·lectives. I aquí jo cito el primer comentari: si realment es vol implantar un nou sistema és imprescindible buscar l'acord i el consens entre els pares, professors i alumnes (considero que l'ajuntament no té cap mena de dret en prendre decisions pedagògiques). I si el consens és difícil doncs cal obrir unes negociacions, buscar uns acords, on segurament les postures confrontades haurien de cedir en algun aspecte, i no només el "si no t'agrada vés-te'n".

    ResponSuprimeix
  13. Estel·la: jo sí que em vull mantenir en l'anonimat, i per alguna cosa serà. Aquesta plataforma, però, de fantasma no té res. Ja has vist que els impulsors se t'han presentat amb noms i cognoms. En canvi la meva experiència personal (en aquest tema de les classes col·lectives) sí que inclou contactes amb un parell de fantasmes. Fantasmes que manipulen els polítics, convencen a alguns docents que els segueixen amb bona fe i excessiva innocència i, sobretot, fantasmes que en treuen un bon rendiment econòmic. Aquests fantasmes prenen un model pedagògic interessant i vàlid i el desvirtuen precisament per allà on Arlette Biget ens adverteix. Si aquesta plataforma i aquest blog existeixen és per algun motiu, i és que hi ha determinats assesors que estàn fent un mal irreparable en moltes escoles municipals. Perdoneu, però algu ho havia de dir!

    ResponSuprimeix
  14. He llegit amb molta atenció i estic d'acord en que l'ensenyament col·lectiu pot aportar avantatges i sinèrgies positives al enriquir la expriècia pedagògica sumant la d'uns i altres. No obstant,com s'ha comentat i tenint en comte la meva experiència de més de 25 anys ensenyanyt música, el treball amb l'instrument en el 90% dels casos, fracasa al ser en grup.Al menys si simplement es disposa del temps que habitualment dedicaries a un alumne per a 2 , 3 o més alumnes. Al final sempre hi ha algún alumne que hi surt perdent.
    En canvi tinc molt bones experiències en classes col·lectives on he pogut treballar llenguatge musical de forma diferent a la convencional, fent portar els instruments a classe tocant arranjaments fets expressament per al grup en questió, de manera que poden veure la relació que hi ha entre el material treballat a nivell teoric i el fet de tocar en si.També ajuda a compendre la importància d'educar l'oïde etc.
    Això implica, primer, tenir la formació necessària per a poder fer aquests arranjaments(que ningú s'ofengui, però hi ha molts companys que no ho saben fer..)
    i segón tenir els recurssos per a poder fer-ho, espai, reconeixement d'hores no lectives per a preparar-ho etc.
    He de dir que jo només ho he pogut aplicar quan he estat el director de la meva pròpia escola i no sense dificultats per falta de mitjans econòmics i logístics.

    Carles Pérez Cucurella.

    ResponSuprimeix