15/6/11

La Llei del Silenci


"Si nosaltres callem, qui parlarà?
És cert que val ben poc la nostra veu, som gent de poca empenta,
massa frívols i tot perquè ens escoltin.
Tanmateix allò que resta de més pur en nosaltres val tant -ho sabem
bé- com el neguit de qualsevol hereu d’aquest insigne llinatge de
vençuts.
Cal que insistim, com qui pidola, si voleu, davant de cent portes
barrades."
M. Martí i Pol



Omertà

És el que hi ha... No es pot fer-hi res.... 
Les coses sempre han anat
així.

Vigila el que parles, que et pots quedar sense feina...

De vegades ens arriben aquests sons, de vegades som protagonistes
d'aquests 
fets...
Ara, algú en vol parlar... Tenim por, tenen por... 
Mira, el millor és
ser discret, passar per la feina com si no hi fossis....
Deixa que els altres es mullin, deixa que els que en saben més portin
les 
iniciatives...
Tu toques molt bé, però estàs desfasat, no te n'adones de què va la
pel·lícula... 

PERÓ A VEURE: 

QUANTS ANYS FA QUE FAS CLASSES? 
QUANTS ALUMNES TEUS ACTUALMENT SÓN MÚSICS COMPETENTS?

QUI ESTÀ EN POSSESSIÓ DE LA VERITAT? 
LES ÚLTIMES TENDÈNCIES SÓN
SEMPRE LES MILLORS?
NOMÉS HI HA UNA MANERA BONA DE FER LES COSES?

Aleshores potser....:

L’experiència (de la vida i de la feina) sempre és un valor... I els
coneixements i competències sobre la teva matèria també son útils!
La facilitat de paraula no es garantia de res, hi ha músics i
professors 
molt bons i amb molt bons resultats acadèmics
que no son grans 
xerraires (ni els hi cal).

La millor pedagogia potser és senzillament dir la veritat, amb amor
i 
respecte pels alumnes i la música (o potser no..).
I la resta a lo millor son paranys...

ES FEINA NOSTRA CANVIAR EL QUE NO ENS AGRADA

Manel Vega

1 comentari: